Basada en el montatge
teatral de “Uuuuh!”, de Gerard Vázquez Berlín, any 1944. Charlie Rivel ha
d’actuar per al Führer el dia del seu aniversari. Un agent de la Gestapo vol
actuar amb ell i també algú que ha planejat un atemptat que pot canviar el curs
de la guerra, i de la història de la humanitat.
Filmada únicament utilitzant
llum natural, la història de “El cant dels ocells” és segons diu el seu
director Albert Serra: “ en cert sentit bastant simple, conta el que diuen
aquelles tres frases de la Bíblia: uns Reis Mags que arriben a un lloc, que
sembla ser el Portal de Belén, i es van”.
Bucarest, la memòria perduda
(Albert Solé Bruset, 2008)
Documental sobre la memòria.
Narra la recerca personal que fa l’Albert (un periodista nascut a l’exili en
1962) per recuperar les seves pròpies arrels, emmarcades entre un doble exili.
El seu pare, el polític espanyol Jordi Solé Tura, que acabaria convertint-se en
una figura clau durant la Transició Espanyola, va ser obligat a exiliar-se per
la seva militància antifranquista a finals dels anys cinquanta. Ara, després
d’una vida repleta d’experiències polítiques i personals apassionants,Jordi ha iniciat un nou exili interior,
aquesta vegada sense possibilitat de retorn: lluita contra el Alzhèimer. La
seva memòria es perd dia a dia.
Després d’haver passat algún
temps a l’estranger , Léa ha de tornar immediatamenta Gerona, on el seu avi patern acaba de
morir. La mort del patriarca de los Vich i Carbó es la excusa perfecta per
forçar la convivència entre els seus descendents. Els tres dies que dura la
vetlla serveixen per a mostrar el joc de
les aparences i la hipocresia típic d’una família de la burgesia conservadora,
a la que els problemes són evidents, però mai es fan explícits.
Dos ex-guerrillers es
retroben 30 anys més tard en una excavació il·legal, on busquen el cos d’un
company desaparegut. La tensió i els secretsamagats durant aquell temps afloren a mesura que s’apropen a la
impredictible solució final.
Durant els durs anys de la
postguerra, en una zona rural de Catalunya, un nen nomenat Andreu, amb família
del bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu
fill. Les autoritats sospiten del seu pare, però l’Andreu intentarà trobar el
culpable. En aquestes circumstàncies, es produeix en l’Andreu el despertar
d’una consciencia moral que s’oposa a la mentidacom a instrument del món dels adults.
A la tardor del 2007, a
Pasqual Maragall se li diagnostica la malaltia de l’Alzheimer. Ell i la seva
família inicien una creuada contra la malaltia. Amb intel·ligència, sinceritat
i bon humor, Maragall es deixa retratar amb la seva família i els metges per
deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal. Dos anys de
seguiment a un pacient excepcional disposat a que els científics trobin la cura
abans que la xifra de 26 milions de malalts en el món es multipliqui per 10.
No hay comentarios:
Publicar un comentario