VOCABULARI

Durant les explicacions a classe, van sorgint una sèrie de paraules que són clau o essencials per a entendre les lliçons. A continuació, posarem un llistat de paraules de vocabulari:

1. Fotoperiodisme: gènere fotogràfic i periodístic, és a dir, imatges utilitzades a la premsa per donar suport a la notícia o reportatge.

2. Fotoil·lustració: és un gènere fotogràfic vinculat al periodisme de serveis. La seva vocació és il·lustrar tots aquells continguts de la premsa que atenen a necessitats quotidianes i pràctiques dels lectors.

3. Enquadrament: determina la part seleccionada de la realitat representada (concreta els límits de la imatge)

4. Reenquadrament: reenquadrar una imatge és tornar a seleccionar la realitat (concretar més els límits de la imatge)

5. Fotomuntatge: unió de fotografies o de parts de fotografies per tal de crear un collage.

6. Camp: tot el que es veu a la imatge.

7. Fora de Camp: el que es dedueix de la imatge, és a dir, tot allò que no es veu però que deduïm que hi és allà.

8. Pla: espai escènic que capta l’objectiu de la càmera. Hi ha diferents tipus de plans.

8.1. Pla de detall: S’empra per destacar elements específics

8.2. Primaríssim primer pla: la cara del personatge cobreix la fotografia sencera.

8.3. Primer pla: representa des de la part superior del cap a la part superior del tors.

8.4. Pla mig llarg: : es mostra a la persona des del cap fins a la cintura.

8.5. Pla mig curt: mostra a la persona des del cap fins a la meitat del pit

8.6. Pla americà o ¾:  Des de la part superior del cap fins als genolls. Serveix per captar la interpretació o expressió del cos. (molt vinculat a les antigues pel·lícules de l’oest)

8.7. Pla sencer: recull la figura humana en la seva totalitat, de cap a peus.

8.8. Pla de conjunt: capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció.

8.9. Pla general: Recull tot el cos i queda un petit marge a la part superior i inferior de la imatge. 

8.10. Gran pla general: La persona només ocupa tres quarts o la meitat de la pantalla. No hi ha elements que destaquin i l'espai és enorme. 

9. Composició: organització dels elements visuals a l’interior de l’enquadrament.

10. Aire: es considera que el personatge en qüestió ha de poder “respirar” per això, s’ha de deixar aire per la part de la fotografia cap a on va dirigida la seva mirada.

11. Pes visual: les formes de la composició, actuen com a masses visuals i amb els seus respectius pesos intenten mantenir un equilibri dintre de la imatge. Per tant si tots els objectes hi són a la part dreta direm que el pes visual està a la dreta.

12. Angulació:

12.1. Frontal: imatge presa frontalment.

12.2. Angle ¾: l’angle de la fotografia no és frontal però tampoc lateral sinó ¾.

12.3. Lateral: imatge presa des del costat (lateralment).

12.4. Picat:  (punt de vista de dalt a baix), ofereix la sensació de superioritat sobre l'objecte. 

12.5. Contrapicat:  (de baix a dalt), dóna sensació d'inferioritat, realç, solemnitat. 

12.6. Zenital: imatge feta des de dalt, picat absolut.

12.7. Nadir: imatge feta des de baix, contrapicat absolut.

12.8. Aberrant: imatge presa amb una inclinació notable.

12.9. A ran: imatge presa a ran (càmera situada al terra).

13. Enfocament: enfocar és fer que la imatge d'un objecte produïda en el focus d'una lent es reculli amb claredat sobre un pla o objecte determinat, és a dir, centrar al visor de la càmera fotogràfica la imatge que es vol obtenir.

14. Profunditat de camp: en fotografia i cinematografia és l’espai que hi ha entre dos punts, de manera que els objectes que hi ha enmig queden enfocats. Si tots els objectes estan enfocats direm que té molta profunditat de camp i, en cas contrari si els objectes normalment més allunyats surten desenfocats direm que té molt poca profunditat de camp.

15. Textura: una composició fotogràfica està plena d’objectes i cada un d’ells té la seva textura, a vegades no està  marcada i altres si que està destacada. Una textura molt marcada proporciona realisme a la imatge i a més a més crea volum.

16. Objectiu: conjunt de lents que formen part de l’òptica d’una càmera fotogràfica o de vídeo. La seva funció és rebre els feixos de llums procedents de l’objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica.

17. Diafragma: en la fotografia és l’estrenyiment variable que permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera.

18. Balanç de blanc: en les càmeres és un control que serveix per a definir la brillantor dels colors bàsics RGB amb l’objecte de que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc i la menys brillant com negre.

19. Distància focal: angle de visió que abraça un objectiu i la seva distància i capacitat d’enfocament.

20. Obturador: és el dispositiu d’una càmera fotogràfica que controla el temps durant el qual arriba la llum al sensor d’imatge.

21. Sobreexposició: excessiva exposició a la llum d’un material fotogràfic (fotografia amb molta llum).

22. Subexposició: escassa exposició a la llum d’un material fotogràfic (fotografia amb poca llum).