sábado, 29 de noviembre de 2014

Guío Tècnic

A classse vam començar a parlar de la producció audiovisual i de les seves fases (pre-producció, producció i post-producció). Per arribar a  entendre millor els conceptes treballats, realitzarem  tasques pràctiques. 

Primerament, ens centrem en la Pre-producció. En aquesta primera tasca hem de realitzar el Guío Tècnic del primer minut del vídeo següent:

Pingu As A Chef
https://www.youtube.com/watch?v=Sct5j7Quo54&feature=youtu.be

Aquest és el resultat:

*Guío tècnic realitzat per Jessica Jiménez i Olaia Casanova.

miércoles, 19 de noviembre de 2014

VOCABULARI

Durant les explicacions a classe, van sorgint una sèrie de paraules que són clau o essencials per a entendre les lliçons. A continuació, posarem un llistat de paraules de vocabulari:

1. Fotoperiodisme: gènere fotogràfic i periodístic, és a dir, imatges utilitzades a la premsa per donar suport a la notícia o reportatge.
2. Fotoil·lustració: és un gènere fotogràfic vinculat al periodisme de serveis. La seva vocació és il·lustrar tots aquells continguts de la premsa que atenen a necessitats quotidianes i pràctiques dels lectors.
3. Enquadrament: determina la part seleccionada de la realitat representada (concreta els límits de la imatge)
4. Reenquadrament: reenquadrar una imatge és tornar a seleccionar la realitat (concretar més els límits de la imatge)
5. Fotomuntatge: unió de fotografies o de parts de fotografies per tal de crear un collage.
6. Camp: tot el que es veu a la imatge.
7. Fora de Camp: el que es dedueix de la imatge, és a dir, tot allò que no es veu però que deduïm que hi és allà.
8. Pla: espai escènic que capta l’objectiu de la càmera. Hi ha diferents tipus de plans.
8.1. Pla de detall: S’empra per destacar elements específics
8.2. Primaríssim primer pla: la cara del personatge cobreix la fotografia sencera.
8.3. Primer pla: representa des de la part superior del cap a la part superior del tors.
8.4. Pla mig llarg: : es mostra a la persona des del cap fins a la cintura.
8.5. Pla mig curt: mostra a la persona des del cap fins a la meitat del pit
8.6. Pla americà o ¾:  Des de la part superior del cap fins als genolls. Serveix per captar la interpretació o expressió del cos. (molt vinculat a les antigues pel·lícules de l’oest)
8.7. Pla sencer: recull la figura humana en la seva totalitat, de cap a peus.
8.8. Pla de conjunt: capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció.
8.9. Pla general: Recull tot el cos i queda un petit marge a la part superior i inferior de la imatge. 
8.10. Gran pla general: La persona només ocupa tres quarts o la meitat de la pantalla. No hi ha elements que destaquin i l'espai és enorme. 
9. Composició: organització dels elements visuals a l’interior de l’enquadrament.
10. Aire: es considera que el personatge en qüestió ha de poder “respirar” per això, s’ha de deixar aire per la part de la fotografia cap a on va dirigida la seva mirada.
11. Pes visual: les formes de la composició, actuen com a masses visuals i amb els seus respectius pesos intenten mantenir un equilibri dintre de la imatge. Per tant si tots els objectes hi són a la part dreta direm que el pes visual està a la dreta.
12. Angulació:
12.1. Frontal: imatge presa frontalment.
12.2. Angle ¾: l’angle de la fotografia no és frontal però tampoc lateral sinó ¾.
12.3. Lateral: imatge presa des del costat (lateralment).
12.4. Picat:  (punt de vista de dalt a baix), ofereix la sensació de superioritat sobre l'objecte. 
12.5. Contrapicat:  (de baix a dalt), dóna sensació d'inferioritat, realç, solemnitat. 
12.6. Zenital: imatge feta des de dalt, picat absolut.
12.7. Nadir: imatge feta des de baix, contrapicat absolut.
12.8. Aberrant: imatge presa amb una inclinació notable.
12.9. A ran: imatge presa a ran (càmera situada al terra).

13. Enfocament: enfocar és fer que la imatge d'un objecte produïda en el focus d'una lent es reculli amb claredat sobre un pla o objecte determinat, és a dir, centrar al visor de la càmera fotogràfica la imatge que es vol obtenir.
14. Profunditat de camp: en fotografia i cinematografia és l’espai que hi ha entre dos punts, de manera que els objectes que hi ha enmig queden enfocats. Si tots els objectes estan enfocats direm que té molta profunditat de camp i, en cas contrari si els objectes normalment més allunyats surten desenfocats direm que té molt poca profunditat de camp.
15. Textura: una composició fotogràfica està plena d’objectes i cada un d’ells té la seva textura, a vegades no està  marcada i altres si que està destacada. Una textura molt marcada proporciona realisme a la imatge i a més a més crea volum.
16. Objectiu: conjunt de lents que formen part de l’òptica d’una càmera fotogràfica o de vídeo. La seva funció és rebre els feixos de llums procedents de l’objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica.
17. Diafragma: en la fotografia és l’estrenyiment variable que permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera.
18. Balanç de blanc: en les càmeres és un control que serveix per a definir la brillantor dels colors bàsics RGB amb l’objecte de que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc i la menys brillant com negre.
19. Distància focal: angle de visió que abraça un objectiu i la seva distància i capacitat d’enfocament.
20. Obturador: és el dispositiu d’una càmera fotogràfica que controla el temps durant el qual arriba la llum al sensor d’imatge.
21. Sobreexposició: excessiva exposició a la llum d’un material fotogràfic (fotografia amb molta llum).
22. Subexposició: escassa exposició a la llum d’un material fotogràfic (fotografia amb poca llum).

lunes, 17 de noviembre de 2014

Fotografia i pintura

REFERÈNCIES
En aquesta tasca, a través de la fotografia i el retoc fotogràfic reproduirem una de les obres pictòriques proposades. Per realitzar aquesta pràctica que engloba la fotografia i la pintura he escollit “Retrato de Jorge Manuel Theotokópoulos”, el seu autor és El Greco i es tracta d’un retrat del seu fill.
Doménikos Theotokópulos, més conegut com El Greco, va ser un pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Va néixer a Creta el 1541 i va morir a Toledo l’any 1614. Podem destacar tres períodes en la seva formació pictòrica i, per tant, trobarem obres pertanyents a diferents moviments artístics. La primera etapa de formació bizantina va causar aspectes importants del seu estil a la seva maduresa. La segona destaca pel seu aprenentatge de la pintura a l’oli, que va obtenir a Venècia de pintors de l’alt Renaixement com Ticià. I, finalment a la seva estada a Roma va aprendre el manierisme (estil artístic predominant a Itàlia-segle XVI) fins al punt de convertir-se en el seu estil vital.
El quadre en qüestió: “Retrato de Jorge Manuel Theotokópoulos” pertany a l’últim període del pintor i està datada cap als anys 1597 i 1603. Aquesta pintura a l’oli es troba al Museu de Belles Arts de Sevilla.

viernes, 14 de noviembre de 2014

Selccionem la realitat

Per posar en pràctica els termes estudiats a classe (enquadrament, composició, angulació, il·luminació) vam realitzar la tasca de posar a prova els nostres coneixements fotogràfics mitjançant la creació de 30 fotografies. 
El resultat va ser el següent:



martes, 28 de octubre de 2014

SELECCIÓ DE LA REALITAT

INSTITUCIONAL

 

                                                                    
   IMMERSIÓ  NATURAL



EL CAMÍ DE LA REALITAT

                                                    


AMOR IMMUND

                                                               



jueves, 16 de octubre de 2014

Taller de fotografia

En aquesta tasca, vam haver de realitzar un exercici pràctic del taller de fotografia que vam tenir divendres amb el fotògraf professional, Jaume Font. L'objectiu era entendre i saber utilitzar els diferents paràmetres que disposa una càmera rèflex. Aquests van ser els resultats:




Primer de tot havíem de fer tres fotografies canviant només el diafragma. Per això, vam utilitzar la mateixa sensibilitat (ISO=100) i la mateixa distància focal, a 18 mm. En canvi, com vam variar l’obertura de diafragma, vam haver de canviar també la velocitat d’obturació. A la primera foto (1.1.), el diafragma el vam posar a f4 i la velocitat  a 1/1.600. A la segona fotografia (1.2.) el diafragma estava a f16 i la velocitat a 1/125. I a la tercera (1.3.), vam pujar l’obertura i vam baixar la velocitat. El seu resultat va ser: f22 i 1/60.

A continuació, havíem de fer tres fotografies amb distàncies focals diferents.



Amb el institut com a protagonista un altre cop, vam fer tes fotografies amb distància focal de 24 mm (2.1.), 35 mm (2.2.) i finalment, 55 mm (2.3). L’obertura del diafragma la vam posar a f4, f4.5 i f5.6 (respectivament). A més a més, també vam haver de canviar la velocitat a 1/2.000 la primera imatge, a 1/1250 la segona i la tercera a 1/640. En quant a la sensibilitat, la vam mantenir a 100 en les tres imatges.


La següent tasca a realitzar era fer tres fotografies amb diferents profunditats de camp. Com el que volíem era aquesta diferència de profunditats, no calia variar cap dels paràmetres esmentats anteriorment, només havíem de jugar amb l’enfocament de la càmera. 





A la fotografia 3.1. enfoquem les fulles del fons, a la fotografia 3.2. a les fulles del mig i finalment, a la 3.3. enfoquem a les fulles del davant de tot. (Totes tres contenen: 55 mm de distància, f8 al diafragma, una velocitat d’1/200  i una ISO de 125).

El Mode d’exposició de totes les fotografies fina ara era el Manual, on has de seleccionar tu mateix manualment, com indica la paraula, els paràmetres amb els que vols treballar. Ara, per realitzar la tasca de les tres fotografies d’un objecte en moviment amb diverses velocitats d’obturació, hem canviat al Mode Speed, on només podem controlar la velocitat, tots els altres paràmetres són automàtics.




Vam posar diferents velocitats: 1/200 (4.1.), 1/20 (4.2.) i 1/2000 (4.3) i la càmera va fer la resta. En quant a la primera fotografia, la distància focal era de 18mm, el diafragma era f3.5 i l’ISO de 100. A la segona fotografia, la distancia i l’ISO no van variar (18 i 100 respectivament) però, el diafragma es va posar a f22. La tercera va variar més amb 55 mm de distància focal i una obertura de diafragma de f5.6. La sensibilitat continuava sent 100. Observem com les imatges 4.1. i 4.3. creen l’efecte de congelació mentre que a la 4.2. l’objecte està en moviment. Hem d’aclarir que la diferència entre 4.1. i 4.3. és que la primera estava en mode S i la segona en el mode manual.

A partir d’ara tornem a realitzar el Mode d’exposició Manual. Dintre de l’aula, vam realitzar una tasca més enfocada a la il·luminació. Vam fer dues fotografies amb diferents il·luminacions; la primera (5.1.) amb llum directa i la segona (5.2.) amb llum difusa. Tot això a partir del material que va portar el fotògraf professional.



Totes dues contenen 55 mm de distància i l’obertura a f5.6. però, la velocitat d’obturació de 5.1. és de 1/125 i la de 5.2. de 1/40. A més a més, contenen la sensibilitat diferent, l’ISO de la primera era de 1.000 i la de la segona de 800.

L’última tasca realitzada va ser fer una mateixa fotografia utilitzant diafragma i velocitat diferents. El resultat és aquest:




La distància focal no varia (55mm) ja què, l’objectiu era de fer tres fotografies iguals, amb el mateix enquadrament. Els paràmetres de la imatge 6.1. són els següents: obertura de f5.6, velocitat d’ 1/600 i sensibilitat de 100. La segona imatge disposava de f9 de diafragma, 1/500 de velocitat d’obturació i una ISO de 800. Finalment, 6.3. contenia una obertura de f5.6, una velocitat de 1/2000 i una sensibilitat de 1.600.  

Aquestes fotografies les vam realitzar la Sandra Sola, la Jessica Jiménez i yo, amb la càmera rèflex de la Sandra, segons les especificacions demanades a la taula dels exercicis pràctics.

El resultat va ser positiu, ja què, vam aprendre coses noves de la fotografia d’una manera molt didàctica, és a dir, vam aprendre aspectes tècnics de les càmeres rèflex i després els vam portar a la pràctica.